diumenge, 30 de novembre de 2008

“Vosaltres sou més importants que l'armament que Turquia rep d'Europa”. Trobada amb TUHAD-FED. Diyarbakir (14 d'agost de 2008)


Som en una de les vuit seus de les que TUHAD-FED té arreu de l'estat turc, i ens reben cinc persones de la desena que aquí treballa per millorar les condicions dels presos polítics. Dos d'ells són advocats; absolutament tots són voluntaris.

La distribució geogràfica d'aquesta associació ja ens dibuixa la topografia de la dispersió dels presos polítics kurds, pràcticament la totalitat dels que TUHAD-FED ofereix els seus serveis d'assistència: quatre seus al Kurdistan, quatre a les principals ciutats turques.

Actualment hi ha entre 4.500 i 5.000 presos polítics a les presons de la república turca, dels quals ells en cobreixen uns 2.000. Entre aquest immens contingent s'hi compten 33 periodistes (tot i que l'estat en reconeix menys de la meitat) i persones menors de 13 anys. A diferència d'altres èpoques actualment no hi ha constància de cap dona embarassada.

En aquest país la insubmissió al servei militar continua estant penada amb presó. A Turquia en són uns 500 en total, les penes dels quals no estan definides.

Un cop es produeix la detenció, la persona pot estar entre 24 hores i 4 dies en mans de la policia i, encara que oficialment hi tenen dret, no és segur que els presos puguin ser vistos pels seus advocats. Per desgràcia, cap organització internacional o cap altra organització de suport als presos té contacte amb els presos polítics kurds de Turquia.

Solen ser les famílies les que es posen en contacte amb TUHAD-FED, que també ofereix el seu suport a l'entorn del pres. Un suport imprescindible davant la incertesa que genera tota aquesta situació, amb períodes indeterminats fins la celebració del judici, ja que el temps que transcorre s'allarga o s'escurça en funció de criteris heterodoxos, per no dir del tot irregulars.

A partir d'aquí, el més que probable empresonament es produeix en cel·les en forma de F, amb un o tres interns per cel·la i mai agrupats amb altres presos polítics, a diferència del que succeeix a Palestina, per exemple.

La situació sanitària és molt precària, amb malalties diverses que precisen d'atenció hospitalària que sovint és negada. Encara que reconeixen que la situació és probable que sigui molt pitjor a Iran o Síria per als presos kurds, a Turquia la mortalitat és molt elevada per la negació de l'assistència que correspon a casos com els d'un matrimoni empresonat, una parella d'edat avançada (77 anys ell, 67, ella), en què l'home és en risc de morir ben aviat.

Com es pot imaginar les violacions dels drets més elementals no s'acaben aquí i també passen per l'arbitrarietat en acceptar les visites de familiars (sempre pendent del criteri dels qui governen el centre penitenciari), el desconeixement de la situació dels presos en situació d'aïllament (produïda per una iniciativa de resistència en forma de vaga de fam, per exemple) o les violacions a preses i presos, que darrerament han disminuït una mica, però que encara observen la pràctica d'obligar un pres a violar-ne un altre.

Quan es produeixen situacions d'aquest tipus es transmeten les denúncies al DTP, que, al seu torn, les fa arribar a la Comissió de Drets Humans del parlament turc on habitualment són del tot desoïdes. No cal dir que de la comunitat internacional, en especial de la UE, no n'esperen absolutament res, una postura lògica sorgida del l'experiència d'anys d'oblit i menysteniment.

L'associació també visita els presos. Hi acostumen a poder parlar no més de 5 minuts, després d'haver d'esperar unes tres hores per norma general i d'haver de deixar les empremtes de tots els dits de les mans. Un cop amb el pres, les seves conversacions són escoltades i és prohibit de parlar en kurd; en cas de que aquesta norma sigui violada la conversa és tallada d'immediat, el pres és castigat i les visites poden ser suspeses durant una temporada.

La difusió de la causa i de la tasca de TUHAD-FED és a través d'una revista; també hi ha la voluntat d'elaborar un butlletí mensual, de tant en tant tenen el valor d'organitzar manifestacions de protesta per denunciar la situació dels presos que solen acabar reprimides brutalment i... amb més gent empresonada.

Un dels seus cavalls de batalla és, com a tot l'arc associatiu resistent kurd, la lluita per l'alliberament del líder, Abdullah Oçalan. De fet, la consideren la primera condició per avançar en la resolució del conflicte i és un dels motius pels quals mostren cert ressentiment cap a Europa, que li va denegar l'asil. No per això deixen d'agrair la solidaritat de càrrecs electes italians, alcaldes i diputats que visiten el país, o els agermanaments amb viles europees (ara prohibits) i fins i tot visites com la nostra, que consideren més important que l'armament que Turquia rep d'Europa.

Com el discurs sentit en la seu del DTP, la gent de TUHAD-FED no vol la separació, sinó la convivència digna, en igualtat de condicions, de tots i amb tots els pobles que avui es troben ofegats a l'interior de Turquia. I tot i que el conflicte s'agreuja, que els morts segueixen arribant, que els turcs continuen empenyent els kurds cap a les muntanyes, tot i això, ells no els odien.


Cap comentari: